Una flor única

aima_ones

“Tu ets una flor única, tens una aroma insubstituïble, la teva pròpia forma de moure’t pel món, la teva inimitable dansa creativa en la brisa.

Una rosa no diu a un lliri: “Voldria ser tu, tenir la teva aroma, les teves corbes, els teus colors, la teva forma d’atraure la llum…”, perquè sap que en essència són un i el mateix ésser, la mateixa consciència, un que floreix com a dos, i que la unitat de la consciència manifesta diversitat, diferència i una varietat corprenedora, una varietat que és en si mateixa una crida al record de la unitat. Una rosa veu la seva pròpia essència en el lliri, i el lliri en la rosa, però també saben honorar la seva pròpia singularitat i el seu florir temporal en el temps i l’espai. Se saben insubstituïbles.

Sigues l’essència, estima el teu florir, estima el teu propi sabor, la teva flor única, la teva dansa especial que no es pot replicar, sense sentir-te mai superior o inferior a les altres flors, sense voler eliminar el teu propi florir, sense culpar els altres per com floreixes o no floreixes, perquè d’altres que floreixen també són salvatgement incontrolables, forjant el seu propi camí cap a la llum.”
 

Falling in love with where you are, Jeff Foster
(Ed. Non-Duality press, p. 93)